lectures de la missa del diumenge III de pasqua 4 maig 2014

DIUMENGE III DE PASQUA

«no havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?»

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”.»
«Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos’. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

Ac 2:14, 22b-33

Salm Responsorial

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió. R

Beneït sigui el Senyor que em dóna seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré. R

El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R

Sl 15:1-2 i 5, 7-8. 9-10. 11 (R.: 11a)

Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer ditincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sino amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

1Pe 1:17-21

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat:han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.»
Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Lc 24:13-35

"Aparició als deixebles d’Emaús"

El missatge de la resurrecció és divers en tots quatre evangelis. D’aquí que avui llegim la versió lucana. El missatge pasqual de Lluc té dos accents: per què busqueu entre els morts aquell que és viu? (Lc 24,5); la mort escandalosa de Jesús ja estava prevista en el designi de Déu.
L’atenció de la narració d’Emaús mostra que el missatge és el d’un Jesús viu, que camina amb els deixebles decebuts i desanimats. És el mateix Jesús que, més endavant, en l’aparició als deixebles a Jerusalem, es menjarà un tros de peix davant dels deixebles astorats. Lluc està fent una catequesi de la resurrecció per a lectors hel·lenistes que tenen una antropologia de cos i ànima i vol mostrar la corporalitat (grega) de la resurrecció als lectors (cf. Ac 17,32). Aquest tipus de corporalitat del ressuscitat és un motiu absent en les aparicions de Jesús en els altres evangelis (el mostrar les mans i el costat en l’Evangeli de Joan, com vèiem diumenge passat, té una altra finalitat). El gest de mostrar les mans i els peus és el signe de la identitat, en canvi el menjar de Jesús té el sentit de subratllar la seva condició de ressuscitat amb un cos humà.
El segon motiu de la narració és el fet que tot el que ha passat, per més escandalós que sigui, ja estava previst en les escriptures. Aquí hi ha dues implicacions. D’una banda, el designi de Déu: el projecte de Déu per a la salvació de la humanitat era ja en l’Antic Testament: «Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant per tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les escriptures que es refereixen a ell». Però, d’una altra banda, l’Antic Testament ja parla de Jesús en la mesura que prediu allò que només en Jesús esdevindrà realitat. És el moll de l’ós de l’esquema de la història de la salvació que presideix l’obra de Lluc. L’escena es clou amb el reconeixement del ressuscitat al partir el pa. Com és ben sabut, partir el pa és l’eucaristia (cf. Ac 2,46), el memorial de la presència de Jesús.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.